Quan no queda res a dir quan ja és fosa la neu quan girem els ulls a Déu pregant pel nostre patir. Quan els arbres despullants perdudes totes les fulles quan ens punxen com agulles els rostolls dels camps segats. Quan la brasa es torna cendra quan el gos dorm ajupit quan la vida ja no és tendra i ens fa mal dintre del pit.
Quan perquè canti millor treuen els ulls al pinsà quan se'n riuen de l'amor com tu, com tu, com tu, que no saps estimar. Jo amor encara sent dintre meu anguniós amb la força d'un gran vent el sentiment tan hermós.
Que en un dia la llunyà va néixer com un no-res amb la carícia d'un bes en una estreta de mà. T'estim i t'estimaré malgrat aquesta tardor que per tu ara esdevé i posseeix nostre amor. T'estim i t'estimaré t'estim, i t'estimaré, t'estim, t'estim... i t'estimaré.